Perdo l'últim tren.

Hem considero un cicliste bastant maniàtic, exigent en mi mateix, conscient, persistent,... però tot això ha sigut insuficient per arrivar en possivilitats de competir demà en la prova inagural del Open de Tarragona, després d'un any orfè d'OPEN.
Este any tenía l'oportunitat de fer-ho bé, però sempre es pot caure més avall, per molt baix en que et trobes.
Però bé hem tinc que superar com un entreno més.

Del disabte passat que estic prenent aines (antimflamatorios no estereoideos), aplicant me gel al genoll en cada ratet, descansant de la bici totalment, fent molt de repòs, radiografies, perfusions endovenoses,... i últimament kinesiotaping, ultrasons... (gràcies a la meva fisio del patrocinador EMAC SALUT).
Ahir en l'útlima visita a la fisio, abans de la prova, comentem en la fisio la possivilitat de correr el diumenge, per la millora en els últims dies de l'edema i del aument de la movilitat articular sense dolor. Comentem de fer, avui disabte, rodillo i valorar sensacions.
Doncs este matí hem pujo al rodillo i la poca esperança que tenía l'he perdut després de tenir sensació de dolor cada 2' de pedaleig continuo.
Se suposa que el dimarts després de la guardia podré tornar a pujar a la bici en algunes garanties de poder entrenar.
Així que demà hem podreu veure pel circuit, en cara trista, però ajudant al 100% als companys del equip i als mots d'amics que tinc en les carreres.

SORT per a tots demà i els martorells, carnicers, garridos, team can victor no els hi fa falta la sort perque estan motls forts los cabr...