Avui he pogugt sentir, molt al meu pesar, lo que per a molts es sortir a entrenar en mi quan estic fort i no me poden seguir. Anavem pujant (marrax, jove, fava juanjo i jo) després de calentar bé i hem començat a pujar per una pista sense més dificultat que un desnivell mitjà. Doncs xiquets he fet el ridícul i es que no podía seguir el ritme i tot això a més de 160ppm i casi 140ppm de mitjà.
Després del fantàstic viatge per la Cantabria Infinta vaig encadenar 7 dies sense fer res de profit. I juntament amb un problema als isquiotibials, que porto arrastran temps, ha fet malguanyar una bona sortida de diumenge en la gent del SUD.
No se com recuperar me del dolor dels isquiotibials, alhora que entreno i m'hen torno de viatge, este cop a LONDON. Potser lo més franc serà descansar durant el viatge i pensar que el temps que passaré sense fer res hem servirà per recuperam de la lesió i ja quan tornarem ja verem...
No hay comentarios:
Publicar un comentario